Newton i la gravetat de la Terra

La afirmació de Newton que va revolucionar el concepte que es tenia sobre l’univers en la seva època va ser: que  la terra és rodona i té una força invisible que a trau les coses cap al seu centre. Aquesta força es diu força gravitatòria, sense ella no ens podríem mantenir drets i sortiríem disparats cap al espai. Els planetes tenen gravetat, Júpiter te una força de gravetat molt més forta que la terra, perquè també es el planeta més gran del sistema solar. Júpiter té un volum de 1000 planetes terra. La seva força gravitatòria és dues vegades superior a la força de gravetat de la terra. El que a la Terra pesa 7kg a Júpiter pesa 18 kg. Júpiter és una bola de núvols. Quan la gravetat és menor com a la Lluna el pes també és menor y les coses floten en el espai.

La força gravitatòria és la causa del moviment de caiguda lliure dels objectes cap a la Terra, en aquest cas la força gravitatòria s’anomena pes. També es la causa del moviment de la Lluna al voltant de la Terra, del moviment dels planetes al voltant del Sol. La força gravitatòria es una força feble comparada amb altres forces del univers, i només es posa de manifest quan una de les masses és gran.

La llei de gravitació ens diu que dos cossos de masses m1 i m2 s’atrauen amb una força d’atracció gravitatòria, que és directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. Les forces gravitatòries que exerceixen dues masses m1 i m2 entre elles són forces a distància , són forces mútues, atractives i d’igual intensitat tot i que les masses siguin diferents. La direcció de les forces gravitatòries és la de la recta que uneix les masses.

El pes d’un cos que es troba a prop de la superfície de la Terra, és la força d’atracció amb que la Terra la atrau. Si es troba a prop de la superfície de la Lluna o d’un altre planeta és la força d’atracció gravitatòria amb que la Lluna o el planeta atrau al cos.