sábado, 26 de febrero de 2011
viernes, 25 de febrero de 2011
El Modernisme
1. Les principals característiques del Modernisme son la renovació, ja que son conscients d’haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural, els modernistes proposen per combatre aquesta decadència, un impuls modernitzador, una obertura indiscriminada a tot el que sigui “modern”. Tot això queda reflectit i exemplificat i teoritzat, en l’article que publica Jaume Brossa a la revista “Avenç” el 2 d’agost de 1892 i titulat “Viure del passat”. Aquest article representa el punt de partida del modernisme, i apareix una frase emblemàtica, que serà l’emblema del moment “a èpoques noves, formes d’art noves”.
Una altre característica és la necessitat d’una gramàtica únicament acceptada, element imprescindible per fer del català una llengua de cultura i creen una “normalització gramatical”.
* El modernisme sorgeix com a moviment l’any 1892 fins a la arribada del Noucentisme l’any 1906.
* Els principals escriptors d’aquest moviment son: Raimon Caselles, Alexandre Cortada, Santiago Rusinyol, Maragall, Jaume Brossa, també van seguir el moviment arquitectes com: Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Calafalch.
Els directors de la segona etapa de la revista Avenç Joaquim Casas-Carbó i Jaume Massó i Torrents. Pompeu Fabra junt amb Casas van fer la normalització Gramatical.
* El detall que desconeixia que més m’ha cridat l’atenció es que fos en aquesta època quan es va crear “la normalització lingüistica”
ECO
Joan Brossa
-Explica'm, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
-Heus aquí
l'última forma de la saviesa:
Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
2. Parla de la saviesa de viure, de reconèixer les coses, preocupar-nos de les coses que es poden solucionar, però reconèixer que hi coses que no si pot fer res, aleshores es absurd preocupar-se s’han d’acceptar.
Dades biogràfiques de Joan Brossa i Cuervo.
Va néixer a Barcelona 19 gener 1919 i va morir 30 de desembre de 1998.Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres: literari,visual, escènic, instal·lacions, poemes, objecte, poemes corpori... És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.
Va perdre el pare quan era un nen i es va veure obligat a viure amb la família de la mare.
Els seus inicis literaris se situen quan el poeta tenia divuit anys i va ser cridat a lluitar al front de Lleida amb els republicans. A La guerra s’inicià la seva carrera literària, li van demanar que escrigués un text per animar als seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. Va tornar a Barcelona l’any 1941 i es va relacionar amb J.V. Foix, Joan Miró, Joan Prats,màxims representants de les avantguardes d’avanç de la guerra. Al 1948 amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Josep Therrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres van fundar la revista avantguardista Dau al Set. L’any 1849 havia publicat el primer llibre de poemes Sonets de Caruixa i el 1951 havia estrenat les primeres peces teatrals en àmbits privats.
Aquest autor s’inscriu al moviment literari avantguardista: És la tendència de un artista a introduir elements innovadors respecte a les formes tradicionals. També s’entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió al teatre, pintura, literatura, cinema, Te en general un us pejoratiu, tot i que s’utilitza per designar moviments artístics renovadors i dogmàtics que es van produir a Espanya les primeres dècades del segle XX i son grups anomenats d’avantguarda o avantguardes.
jueves, 24 de febrero de 2011
miércoles, 23 de febrero de 2011
La biotecnologia
La biotecnologia es l’agrupament de disciplines que estudien els éssers vius o part d’ells, per obtenir béns o serveis. El seu camp d’estudi esta entre la biologia , la bioquímica i l’enginyeria química, i té gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l’agricultura, entre d’altres camps. El coneixement dels biotecnòlegs, fa de lligam entre la biologia i l’enginyeria química, els permet optimitzar i dur a terme la síntesi de productes que afecten a tots aquests camps citats.
Una secció de la biotecnologia és l’ús directe d’organismes per a la producció de productes orgànics, com la cervesa i els productes làctics. Els bacteris són utilitzats en la industria minera en la biolixivació.
La biotecnologia també es utilitzada per al reciclatge, tractament de residus, netejar les zones contaminades per activitats industrials (bioremediació) i per produir armament biològic.
Camps de la biotecnologia:
La biotecnologia te aplicacions en quatre àrees industrials: salut, producció de plantes i agricultura, usos no alimentaris de plantes i altres productes exemple: plàstic biodegradable, oli vegetal, biocombustible etc..., utilitzacions mediambientals.
Subcamps de biotecnologia:
* Biotecnologia vermella: aplicada a processos mèdics exemple: dissenys de microorganismes dedicats a produir antibiòtics, i el disseny de cures gèniques, per a malalties a través de la teràpia gènica o cel·lular.
* Biotecnologia blanca: també com a biotecnologia grisa o industrial, es la aplicada als processos industrials. Exemple: disseny d’un organisme per produir un compost químic.
* Biotecnologia verda: aplicada a processos agrícoles. Exemple la selecció i domesticació de plantes a través de micropropagació. Es tasca d’aquesta biotecnologia fer més compatible l’explotació agrícola i el respecte pel medi ambient.
Hi han altres subcamps com: la bioinformàtica, bioengenyeria, bioremediació, biodegradació, biotecnologia blava etc...
A la inversió i la despesa econòmica en tots aquest tipus d’aplicacions de la biotecnologia se li ha aplicat el terme de bioeconomía.
martes, 22 de febrero de 2011
La descolonització
1.
La descolonització es produir entre 1945 i 1965. Les colònies de les potències europees van iniciar un procés de independització, de les seves metròpolis, va ser una conseqüència directa de la segona guerra mundial. Les organitzacions internacionals com l’ONU i les dues grans potències, sorgides de la guerra EUA i URSS, van manifestar obertament la seva opinió contraria al colonialisme. Per altre banda la metròpoli es van haver d’enfrontar, als moviments nacionalistes que sorgien a les colònies i que reclamaven la independència.
Va començar a Àsia i al Pròxim Orient i es va estendre per Àfrica durant la dècada dels seixanta, el moviment descolonitzador.
La majoria dels nous estats van obtenir la independència mitjançant el procés negociador, amb les antigues metròpolis, que van mantenir la majoria dels seus interessos econòmics, un exemple l’Índia respecta a Anglaterra. En algunes colònies el procés va ser molt traumàtic, van haver guerres llargues i cruels, per exemple Algèria respecta a França.
La majoria dels nous estats se sentien marginats de la política internacional, i de les grans decisions econòmiques. Van manifestar el dret de decidir el seu destí i afrontar el problema més greu que tenien plantejat, la pobresa.
En aquest moment va néixer el Tercer món, una manera de designar els països amb situacions de dependència, de pobresa i de subdesenvolupament. També es van afegir països de l’America llatina que presentaven situacions similars.
A la Conferència de Bandug a l’any 1955, es van reunir 29 caps d’estats d’aquests països del Tercer mon, van acordar la defensa del dret d’autodeterminació i el respecte mutu entre els pobles. Van acordar també fer polítiques, per estimular el desenvolupament econòmic i cultural. Els problemes del Tercer món son:
* elevat creixement de la població.
* el creixement accelerat del fenomen urbà.
* la fam i les deficiències sanitàries.
*l’analfabetisme.
*la impossibilitat de controlar els propis recursos.
* la manca d’industrialització.
*el control del comerç mundial per part dels països rics.
*elevat deute extern
2.
El neocolonialisme és el control i tutela que segueixen exercint les metròpolis sobre les seves antigues colònies.
La descolonització no va suposar la independència econòmica per als països del Tercer mon. Els estats imperialistes es van encarregar d’organitzar l’economia i la política mundial, de manera que es conservés l’explotació colonial.
La globalització capitalista ha suposat també la globalització cultural, mutilant tradicions i maneres de viure autòctones.
3. Crec que sí te alguna cosa a veure, el colonialisme i la descolonització amb la immigració actual, dels països del Tercer món cap a Europa. Ja que es troben en una situació de pobresa extrema, intenten venir a qualsevol preu, per millorar la seva qualitat de vida, que per poc que la millorin, aquí estan molt millor.
La guerra freda
* La guerra freda s’inicia quan va acabar la segona guerra mundial, van guanyar els aliats EUA, Gran Bretanya, França i l’URSS sobre Alemanya i Japó.
La guerra freda es un llarg període entre 1945 i 1989, va ser un enfrontament ideològic i econòmic entre les dues grans potències vencedores de la guerra mundial: els EUA i l’URSS.
Va se ideològica perquè els EUA i els seus aliats europeus occidentals eren democràcies amb partits polítics i eleccions lliures, l’URSS i els seus aliats eren comunistes sense democràcia i amb un únic partit.
Va ser econòmic perquè els EUA tenien una economia capitalista, sense traves estatals mentre a l’URSS l’economia estava controlada per l’estat, no havia economia lliure o de mercat.
Les dues potencies van formar aliances militars amb els seus aliats. Primer a l’any 1949 EUA i els seus aliats van formarl’OTAN, i els russos a l’any 1955 van formar el pacte de Varsovia. Europa va quedar dividida en dos blocs. Durant aquest període la possibilitat de conflicte armat entre les dues potències hi va ser present. Van haver moments de molta tensió com la crisis dels míssils de Cuba l’any 1962 que va estar a punt de provocar la guerra nuclear, però a partir de 1963 va començar una etapa de distensió i de respecte entre les dues potències.
* Els conflictes que es van produir durant la guerra freda son: Alemanya va ser un dels llocs amb més tensió de la guerra freda, va quedar dividida en quatre parts després de la segona guerra mundial. Les parts ocupades pels països occidentals es van unificar i van crear la República Federal Alemanya ( RFA) i la part ocupada pels soviets van crear la República Democràtica Alemanya.
A l’any 1961 va ser el moment de màxima tensió, quan la frontera que separava RDA de RFA van construir un mur que era símbol de repressió. La capital Berlín va quedar dividida en dues parts; una pertanyia a la RFA i l’altre a RDA. A l’any 1989 van destruir el mur i va ser el començament de la desaparició de la URSS i de la posterior unificació d’Alemanya.
Àsia van haver diferents conflictes:
A Xina: quan va acabar la segona guerra mundial, a Xina va començar una guerra civil entre els nacionalistes i els comunistes de Mao Zedong. Els americans van donar suport als nacionalistes i els soviets als comunistes. Va guanyar Mao i va instaurar un règim comunista al 1949. Els nacionalistes es van refugiar a Taiwan sota la protecció americana. Des de llavors han hagut tensions entre la Xina i Taiwan.
La guerra de corea: En acabar la segona guerra mundial la península de Corea va ser ocupada, al nord pels soviets i al sud pels americans, la línea que els separava era el paral·lel 38.
Van voler crear un únic estat, després de les eleccions generals de 1949, però es va instal·lar un règim comunista al nord i un règim capitalista al sud. Entre 1950 i 1953 va haver una guerra entre Corea del Nord i la Xina contra Corea del sud i els EUA. Davant l’equilibri de forces, van decidir tornar a la situació de partició de les dues Corees pel paral·lel 38 a l’any 1953.
La guerra d’Indoxina: Quan va acabar la segona guerra mundial, a indoxina va començar una guerra civil, entre els nacionalistes comunistes amb el suport dels soviets i dels xinesos, contra l’exèrcit colonial francès que tenia el suport dels EUA. Es va acordar dividir el territori en dues zones l’any 1954: Vietnam del nord, dirigits pels comunistes i Vietnam del sud sota l’influencia primer francesa i després americana.
EUA va entrar en guerra contra Vietnam del Nord a l’any 1965, però la guerra va ser un desastre pels EUA, que es van veure obligats, a firmar la pau amb Vietnam del Nord l’any 1973, mentrestant va continuar una guerra civil entre els vietnamites, i va acabar el Vietnam reunificat en un país comunista a l’any 1975.
Al Orient Pròxim va haver-hi un altre punt de conflicte, amb la creació de l’estat d’Israel l’any 1948, una creació que no va ser aseptada pels països àrabs.
El conflicte mes important que va estar a punt de provocar la guerra entre EUA i URSS, va ser la crisi dels míssils de Cuba l’any 1962.
L’any 1959 amb la revolució de Fidel Castro, es va convertir Cuba en un país socialista sota l’òrbita de l’URSS. El fet que estigués a prop dels EUA, va generar tensions, sobretot quan EUA va descobrir que l’URSS estava instal·lant a l’illa un seguit de bases de míssils nuclears. La crisi es va resoldre quan l’URSS va acceptar retirar els míssils, a canvi que EUA retiressin els míssils instal·lats a Turquia. Aquesta crisi va estar a punt de provocar una guerra nuclear.. Les dues potències van decidir iniciar una etapa de distensió i limitació de les armes nuclears. Al llarg dels anys 60 i 70 van firmar un seguit d’acords que van acabar amb la guerra freda.
* El moment de màxima tensió internacional va ser l’1962 amb la crisi dels míssils de Cuba explicada anteriorment.
* El comunisme es un conjunt d’ideologies , així com d’organització social, econòmica i política, que es caracteritza per la crítica a la propietat privada, socialització dels mitjans de producció, transport i consum.. Amb un únic partit comunista i sense democràcia. Mentre que el capitalisme es basa en una economia sense traves estatals, es un sistema econòmic, on els mitjans de producció, son en la seva majoria propietat privada, s’ inverteix en la producció, distribució i comerç, per obtenir el màxim benefici en un mercat lliure i competitiu, els països capitalistes es caracteritzen per tenir democràcia, amb partits polítics i eleccions lliures, també perquè les persones tenen drets humans.http://www.youtube.com/watch?v=2ih5FfurW1s&feature=player_embedded
sábado, 19 de febrero de 2011
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
1.
* Va viure entre els anys (1232/1233) al (1315/1316).
* Va néixer a la illa de Mallorca.
* Va morir quan tornava de Tunísia cap a Mallorca. Alguns cronistes diuen que va ser linxat per una turba de musulmans, està enterrat a l’església del convent de Sant Francesc a Palma.
* Els fets més importants de la seva vida son: Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí al segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i uns dels primers a fer sevir la llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics, tècnics i també textos novel·lístics. Va escriure en català, llatí, àrab i occità. Va ser declarat venerable i està pendent el seu procés de beatificació.
Va ser escriptor cabalista, divulgador científic, missioner i teòleg se li atribueixen obres d’ Alquímia. Va néixer en una família acomodada de la petita noblesa catalana, es va casar i va tenir dos fills, estava molt ben situat a la cort i gaudia d’una vida molt acomodada.
Cap a 1263 la seva vida va experimentar un canvi radical arran d’una sèrie de cinc visions de crist crucificat, va vendre les seves propietats per avançar l’herència a la seva dona, va abandonar la seva família per dedicar-se a predicar i a convertir musulmans i jueus a la religió cristiana.
L’any 1295 va ingressar a l’ordre franciscana i el rei Jaume II el va autoritzar a predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne.
Va participar a les tres sessions del concili de Viena. Ramon Llull va donar suport a la supressió del templers.
Va viatjar a Tunísia per continuar fent de missioner, va escriure “ Liber de Deo de mundo” “llibre sobre la finalitat màxima de la intel·ligència” “l’amor i l’honor”.
* El principal motiu de la seva escriptura era la fe cristiana, divulgar la fe, coneixement científics, d’alquímia, li agradava molt escriure i fer novel·les etc...
* Els països que va visitar son Barcelona, Sant Jaume de Compostel·la, Viena,Lió, Montpeller, Gènova, Roma, Nàpols, Mallorca, Messine, Xipre, Jerusalem, Bulgària i Tunis.
* El principals temes de les seves obres son:
La doctrina filosòfica, filosofia i teologia, alquímia. llengua, anticipacions científiques, teoria de la evolució, etologia, i matemàtiques, poesia, llibres de cavalleria, de proverbis, llibres sobre la vida dels ciutadans de l’època.
* Va escriure en català, llatí, àrab i occità.
2.
* L’autor de la novel·la Tirant lo Blanc va ser l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, està considerada un dels màxims exponents en la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d’or valencià, fou escrita entre 1460 i 1464 fou publicada a l’any 1490 i reimpresa a Barcelona 1497. Es esmentada al Quixot com a una de les obres salvades de la crema de llibres.
* Els principals personatges son: Tirant lo Blanc, el seu màxim rival Hipòlit, Carmesina amb la que es casa Tirant lo Blanc, la viuda Reposada, Estefania.
* El principals llocs geogràfics on passa l’acció son: Anglaterra, Sicília i l’illa de Rodes, l’imperi Grec, nord d’Àfrica.
* Els principals temes que tracta son: d’amor, de cavallers, de la vida diària de la gent de l’època etc...
* Crec que si deu ser interessant llegir la novel·la perquè no es una novel·la de cavalleria convencional sinó que mostren escenes de la vida diària en les quals els protagonistes es mostren com son, te escenes de sensualisme amb incursions freqüents en l’erotisme, alternant narració i diàleg. Narra gestes èpiques i amoroses dels seus protagonistes.
3.
* Tirant lo Blanc es troba en el compromís que la princesa li pregunta qui es la dama que li te el cor robat. Ell no gosa dir a la princesa que és ella. Se li acut treure un mirall de la seva màniga i li dona a la princesa, li diu que giri aquest mirall i la persona que hi trobi és la seva dama. La princesa ingènua pensant que trobaria el dibuix d’una dama, el gira i es veu reflectida, el cor se li omple d’alegria en veure que es ella, en aquell moment entren a la habitació la viuda Reposada i Estefania i li pregunten de on a tret aquell mirall tan bonic. La princesa tota cofoia explica la història del mirall, admirant l’enginy del seu admirador. La viuda Reposada li fa obrir ell ulls, dient-li si era noble que una princesa com ella s’enamorés d’un servidor del seu pare.
* El fet més important es que Tirant lo blanc es declara a la princesa.
* Em sembla una manera molt divertida, original i bonica de declarar-se.
Ciutats
1.
Ciutat es un conjunt de carrers i edificis on es dona un mode de viure diferent a les àrees rurals.
Els criteris son en primer lloc el nombre d’habitants, que varia segons el país, a Espanya es considera ciutat a partir de 10000 habitants, a Japó amb 30000, a Holanda 20000 i a Suècia amb només 200 ja es una ciutat. En segon lloc l’activitat econòmica es molt important, els sectors secundari o industrial i el terciari o de serveis son els de les ciutats. El sector primari, l’agricultura i la ramaderia son dels pobles i del camp.
L’urbanisme s’encarrega de l’organització de l’espai.
El creixement es una característica de les ciutats i l’expansionisme es un senyal de dinamisme de la ciutat. Altres aspectes molt identificatius, son el tipus d’edificis, la manera de viure, la quantitat de serveis i la oferta cultural.
L’origen de la ciutat esta relacionat amb l’aparició de la agricultura i l’especialització en el treball. Les primeres van sorgir 5000 aC a Mesopotàmia a l’època del Neolític. Es va iniciar la ciutat preindustrial.
Les ciutats gregues i romanes son les ciutats clàssiques. A Grècia la ciutat, la poli es desenvolupava desordenadament a l’entorn d’acròpolis, on es trobaven els temples, i l’àgora era la plaça major.
Les ciutats van evolucionar molt en l’imperi romà. Roma va crear la quadrícula o plànol ortogonal, ideada per campaments militars. El fòrum o plaça principal estava travessada per dos carrers principals el cardús i el decumanus, en el fòrum es trobaven els edificis públics més importants. Les ciutats romanes estaven dotades de gran quantitat de serveis: vies de comunicació, aqüeductes, edificis públics etc... Les ciutats romanes tenien molt de civilització urbana.
Molt més petita respecte a la romana, la ciutat medieval cristiana tenia un petit nucli eclesiàstic o militar, amb muralles i barris on creixien a partir del segle XII i amb el gòtic van sorgir les grans catedrals, palaus i llotges ex: Avila, Carcassona on es manifestava el poder urbà.
Es caracteritzava pel desordre urbanístic, sempre al voltant de la medina o plaça major, ciutat cap dintre ex:Fes la ciutat medieval musulmana.
L’aparició de l’urbanisme va sorgir amb la ciutat renaixentista. Els poders urbans: la burgesia, la noblesa urbana, i l’església subvencionaven l’embelliment del nucli urbà ex: Florència.
La ciutat barroca aplica les mateixes teories urbanístiques que la ciutat renaixentista, es habitual el traçat radiocèntric i la grandiositat arriba a alts límits. La plaça de Sant Pere a Roma seria un exemple. El poder absolut de la monarquia es manifesta en construccions com el palau de Versalles.
Al segle XV la ciutat colonial aplica el plànol rectangular, que era el de moltes ciutats a Espanya. El centre era la plaça major i es trobaven els poders públics ajuntament,, catedral, audiència, etc... Exemple d’aquestes ciutats son: Lima, Buenos Aires o ciutat de Mèxic.
Al segle XIX apareix la ciutat industrial. La revolució industrial va posar moltes fàbriques al costat de les ciutats que van créixer espectacularment. Les ciutats van quedar petites i van sorgir el nous i modests barris obrers. Van planificar les modernes eixamples i la ciutat es va dividir socialment, la burgesia als nous barris “eixampla”· i els obrers als antics barris i als nous barris d’obrers. Es van forjar molt les infraestructures com clavegueram, transport, tramvies etc...
Al segle XX el creixement urbà va crear una gran diversificació del mapa urbà: zones de negocis, polígons industrials, ciutats dormitori, el transport públic i l’automòbil van facilitar la expansió urbana, unes ciutats properes a altres s’unien produint conurbacions.
2.
La diferència entre àrea metropolitana, conurbació i megàpolis es que el àrea metropolitana es la unió de una ciutat amb els pobles del voltant, el nucli principal es la ciutat central, un exemple seria Barcelona i el seu entorn o àrea metropolitana l’Hospitalet, Cornellà, Sant Cugat, Santa Coloma, Sant Adrià etc...A diferència de conurbació que es un conjunt de ciutats que al anar creixent han acabat per unir-se un exemple seria l’àrea que va des de Salou fins a la Costa Brava600 Km i hi ha ciutats com Nova York, Washington, Boston o Filadelfia a Europa tenim la megàpolis alemanya de la conca del Rhur amb més de 16 milions d’habitans.
3.
Les característiques més destacades de una ciutat del Nord serien: La gran part de ciutats de nord son molt antigues, i tenen una configuració urbana històrica on es poden veure les diferents etapes. Trobem el centre històric que sovint es de procedència medieval i a vegades te valor monumental, estan situats els òrgans del poder: administració municipal, estatal etc...Sovint es va degradant amb l’ocupació de població de classe baixa o amb la recent arribada de la immigració que tenen pocs recursos, per contra els ajuntaments intenten invertir millorant els habitatges, afavorint el comerç de proximitat o posant alguna facultat com la de Geografia i Història al centre de Barcelona. Trobem també els Ravals que son barris que van sorgir al segles XVIII i XIX, estaven situats fora de les muralles i la població era humil, un cop enderrocades les muralles van quedar situats al costat dels barris més antics i es van anar degradant simultàniament. A més també podem trobar els Eixamples que son ampliacions amb carrers amples i ben urbanitzats, habitats pels burgesos, que procedien dels barris més antics. Un exemple seria l’eixampla de Barcelona. Així mateix els Barris perifèrics han tingut una propensió a la especialització trobem: Zones residencials amb urbanitzacions amb jardí. Barris dormitori amb infraestructures i blocs de poca qualitat i els polígons industrials on es situen les indústries i distribuïdors.
Les ciutats nord Americanes i Australianes tenen el seu origen al segle XVIII i XIX alguna com Boston te casc antic, però el centre urbà es el districte central CBD amb centres comercials oficines i gratacels. Els barris limítrofes estan situats al voltant del CBD. La població viu en grans àrees residencials amb cases unifamiliars. El cotxe es el medi de transport bàsic i les comunicacions i serveis estan ajustats aquests espais.
Les característiques més destacades de una ciutat del sud son: El gran creixement demogràfic, també es caracteritza pel gigantisme originat essencialment per la forta immigració. La falta de planificació i capital ha provocat el fenomen de grans barris improvisats amb condicions molt calamitoses exemple les faveles de Brasil,”els ranchitos” de Venezuela o a Lagos (Nigèria) que de 300000 habitans a l’any 1950 han passat a 18 milions al 2007.
La fotografia n.1 pertany a algun país del sud perquè es veuen barraques al costat dels edificis i això es un característica de les ciutats del sud.
La fotografia n.2 pertany a algun país del nord pels autobusos diria que es Londres, les avingudes i els edificis estan en bon estat.
La diferència entre les dues imatges es que a n.1 es veuen barraques a costat dels edificis símbol de pobresa i a la imatge n.2 no es veu cap signe de pobresa.
4.
La diferència entre funcions principals i dominants es: La funció principal es troba a totes les ciutats tan econòmiques com residencials. Exemple de funció principal residencial, es fonamental, els habitants viuen i dormen a la ciutat , per tan la ciutat te moltes infraestructures com sanitat, educació, comerç, lleure, comunicacions etc...
Funció principal econòmica es específica de les ciutats industrials o
Sector terciari
1.
El sector terciari agrupa totes les activitats que no produeixen bens materials, també es diu sector serveis.
Activitats terciàries:
El comerç
El transport
El turisme
Els serveis sanitaris i educatius.
L’administració pública
Els medis informatius TV, radio, premsa,
Els assessors advocats,publicistes, consultors etc...
La nova definició es: Sector terciari clàssic inclou el transport i feines del sector quaternari: activitats qualificades i tècniques i de gestió.
2.
Les activitats terciàries es localitzen principalment a les grans ciutats i les principals causes de l’expansió son: Canvis en els processos productius,producció en sèrie externalització dels serveis, també en els processos es dona importància al disseny, el màrqueting i els serveis postvenda.
La globalització i internacionalització, hi ha més competència hi s’ha de modernitzar tot constantment.
La societat de consum i de benestar.
La millora de les condicions laborals als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis turisme, oci,etc...
El consumisme.
L’estat de benestar: a càrrec de la administració pública i tenen la finalitat de garantir el benestar de les persones son: la sanitat, la educació, transport, cultura...
3.
El comerç interior es el que es realitza dins d’un país i pot ser: local, comercial, provincial o estatal.
Els agents que intervenen en el circuit de distribució son: productor_ intermediari o majorista _Comerciant o minorista_ consumidor.
4.
Els mitjans més importants de transport son : terrestre, aeri i marítim.
Transport terrestre: Carretera: camions de gran tonatge circules per autopistes i altres vies.
Ferrocarril: Hi ha de diversos tipus:
Penetració: va des de la costa als centres de producció agrària o minerals. Regionals: Uneixen ciutats.
Transcontinentals: Són grans línees que uneixen països i continents exemple: el transiberià.
Urbanes: el metro uneix punts d’una mateixa ciutat o àrea metropolitana.
Hi ha trens d’alta velocitat que son els més moderns.
Transport aeri:
En el transport de passatgers es el més important i rendible. Les línees aèries més importants son: EUA, Nova York, Chicago, Dallas o Miami son les més transitades. Les zones que uneixen principalment aquestes linees son: Londres, Tokio, Chicago, Singapur, Sydney, Sao Paulo, Paris etc...
Transport marítim:
Són els que es dediquen predominanment al transport de mercaderies i combustibles.
5.
Les conseqüències del turisme son:
Creixement del PIB dels països receptors, promoció dels productes locals que amplien el seu mercat, creixement dels llocs de treball, construcció i manteniment de infraestructures locals, possibilitats econòmiques per al medi rural. Per contra impacte mediambiental al mar, pèrdua de la flora y fauna i alteració en ecosistemes marins i contaminació. En la muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de la flora i fauna.
La conferència sobre el canvi climàtic i turisme es va celebrar a Davos Suïssa el 3 de març de 2007. Els acords que van prendre al respecte son:
* El clima es un factor essencial pel turisme, que es un sector molt sensible als efectes del canvi climàtic i al escalfament global, que ja s’està experimentant ara.. El turisme contribueix en un 5% a les emissions mundials de C02.
* El turisme d’oci i negocis continuarà sent un component essencial de la economia mundial, una activitat important pels objectius del mil.leni i un element positiu integrat a la nostra societat.
Globalització
Senegal, metropoli colonial es veu obligada a conrear gairebé exclusivament el cultiu del cacauet.
Els pagesos produeixen i el govern compra i les exporta a Europa.
El govern paga un preu molt inferior al que ell guanya quan l’exporta. Amb aquesta diferència paga a la seva incompetent burocràcia y el gran luxe en que viuen els seus dirigents.
Amb una part del que guanya el govern copra arròs a Tailàndia, Cambotja i d’altres llocs. L’arròs és el principal aliment del Senegal. Per importar 400.000 tones anuals va pagar 850000 milions de francs. El 1997, l’economia de Dakar va destinar el 17% a la compra d’aquest cereal, l ’11,8% a la de pa i el 10’9% a la de verdures.
El Senegal és totalment depenent de l’estranger , això que disposa d’una classe pagesa competent que podria produir tots els aliments que el seu país necessita. Crec que la relació govern poble es de màxima esclavitud.
2. Explica els conceptes centre i perifèria referits als intercanvis desiguals.
Centre: Son els països rics, poderosos, industrialitzats son: EUA, Canada, Japó, Austràlia i la Unió Europea.
Perifèria: Son països pobres i són la major part de la humanitat, estan situats a la perifèria geogràfica del mon central.
Las característiques del subdesenvolupament son: molta població, subalimentació, sistema sanitari deficient, analfabetisme, manca de infraestructures, un insuficient sector primari, són economies de subsistència amb produccions d’autoconsum. Molts d’aquets països tenen governs incompetents i tracten al poble com a esclaus sobre tot a Àfrica que només miren el benestar dels governants, la debilitat política permet a les multinacionals un control abusiu.
3. Raona el problema del deute extern en els països subdesenvolupats.
El problema del deute extern sembla un problema sense solució´, com el peix que es menja la cua, un problema en espiral.
L’origen ve dels préstecs per a cobrir dèficits alimentaris, per afavorir el desenvolupament o finançar industrialitzacions, però acaben sense cap possibilitat de pagament, sumant al deute els interessos. Això provoca que el sistema econòmic d’aquests països estigui controlat des de fora. El Fons Monetari Internacional són els canalitzadors dels crèdits.
Alguns organismes demanen la cancel·lació d’aquest deute, i alguna vegada s’ha fet alguna, però no es soluciona el problema per que es mantenen els mecanismes de crear el deute. La dependència es total, dos terceres parts de la riquesa generada serveis per a pagar els interessos. Alguns països es tornen a endeutar per a pagar els interessos. Crec que la solució no es ajudar a pagar el deute, si no caviar totalment el tipus de política del país.
4. Exposa en que consisteix el comerç just.
El comerç just i responsable consisteix en la creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita. Suprimir els intermediaris, posar un preu digne que permeti una vida digna del pagès i la seva família.
Els productes són d’alta qualitat, reben suport de les ONG. Es molt important la actitud responsable dels consumidors del Nord.
1.Digues a quin tipus d’agricultura pertany cadascuna de les imatges desenvolupada o subdesenvolupada i especifica algun element que justifiqui la teva resposta.
La imatge 1 Camp de blat amb tractors, es agricultura desenvolupada, la extensió del camp es molt gran, hi ha molta maquinaria, poca ma d’obra.
La imatge 2 Del pagès amb el carro, es d’agricultura subdesenvolupada, la maquinaria es inexistent y el carro es molt rudimentari molt antic.
La imatge 3 del camp de coto es d’ agricultura subdesenvolupada, es veu explotació infantil.
La imatge 4 del cercle de color verd es agricultura desenvolupada es veu tècnica de rec avançada.
2. Explica la diferència entre agricultura de subsistència i agricultura de mercat digues una imatge d cada tipus.
La agricultura de subsistència o d’auto consum son explotacions que produeixen el necessari per a subsistir sense tenir suficient per a la comercialització.
Mentre que la agricultura de mercat tenen la producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim de producció i la qualitat adequada per complir les exigències del mercat al que va dirigit.
3. Explica les característiques d’una plantació.
Les característiques de les plantacions son: Estan destinades al mercat, i l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost, depenen molt de les fluctuacions dels mercats. Estan situades a països tropicals poc desenvolupats: zona costanera de l’Àfrica , Amèrica central i del sud, punts aïllats de l’India e Indoxina. Son explotacions agrícoles de productes difícils de conrear al primer mon. Els propietaris son grans empreses multinacionals que tenen grans propietats on predomina el monocultiu de: cafè, te, cacau, fruita, tabac... La tecnologia agrària es avançada i gaudeixen de grans inversions, utilitzen molta mà d’obra, jornalers amb salaris baixos.
La imatge que relaciono es la 3 plantació de coto.
4. ¿Quines son les característiques d’una agricultura extensiva d’alta productivitat . Digues 2 imatges que reuneixin aquestes característiques.
Les característiques de la agricultura intensiva d’alta productivitat son: Tenen com objectiu produir el màxim cultivant poca terra, utilitzant poca mà d’obra, obtenint molta producció, utilitzen molta tècnica, obtenint un alt rendiment. Tenen molta pressió demogràfica, podem trobar a Europa Occidental i Japó.
Les imatges que relaciono son: 1 i 4.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)