1.
Ciutat es un conjunt de carrers i edificis on es dona un mode de viure diferent a les àrees rurals.
Els criteris son en primer lloc el nombre d’habitants, que varia segons el país, a Espanya es considera ciutat a partir de 10000 habitants, a Japó amb 30000, a Holanda 20000 i a Suècia amb només 200 ja es una ciutat. En segon lloc l’activitat econòmica es molt important, els sectors secundari o industrial i el terciari o de serveis son els de les ciutats. El sector primari, l’agricultura i la ramaderia son dels pobles i del camp.
L’urbanisme s’encarrega de l’organització de l’espai.
El creixement es una característica de les ciutats i l’expansionisme es un senyal de dinamisme de la ciutat. Altres aspectes molt identificatius, son el tipus d’edificis, la manera de viure, la quantitat de serveis i la oferta cultural.
L’origen de la ciutat esta relacionat amb l’aparició de la agricultura i l’especialització en el treball. Les primeres van sorgir 5000 aC a Mesopotàmia a l’època del Neolític. Es va iniciar la ciutat preindustrial.
Les ciutats gregues i romanes son les ciutats clàssiques. A Grècia la ciutat, la poli es desenvolupava desordenadament a l’entorn d’acròpolis, on es trobaven els temples, i l’àgora era la plaça major.
Les ciutats van evolucionar molt en l’imperi romà. Roma va crear la quadrícula o plànol ortogonal, ideada per campaments militars. El fòrum o plaça principal estava travessada per dos carrers principals el cardús i el decumanus, en el fòrum es trobaven els edificis públics més importants. Les ciutats romanes estaven dotades de gran quantitat de serveis: vies de comunicació, aqüeductes, edificis públics etc... Les ciutats romanes tenien molt de civilització urbana.
Molt més petita respecte a la romana, la ciutat medieval cristiana tenia un petit nucli eclesiàstic o militar, amb muralles i barris on creixien a partir del segle XII i amb el gòtic van sorgir les grans catedrals, palaus i llotges ex: Avila, Carcassona on es manifestava el poder urbà.
Es caracteritzava pel desordre urbanístic, sempre al voltant de la medina o plaça major, ciutat cap dintre ex:Fes la ciutat medieval musulmana.
L’aparició de l’urbanisme va sorgir amb la ciutat renaixentista. Els poders urbans: la burgesia, la noblesa urbana, i l’església subvencionaven l’embelliment del nucli urbà ex: Florència.
La ciutat barroca aplica les mateixes teories urbanístiques que la ciutat renaixentista, es habitual el traçat radiocèntric i la grandiositat arriba a alts límits. La plaça de Sant Pere a Roma seria un exemple. El poder absolut de la monarquia es manifesta en construccions com el palau de Versalles.
Al segle XV la ciutat colonial aplica el plànol rectangular, que era el de moltes ciutats a Espanya. El centre era la plaça major i es trobaven els poders públics ajuntament,, catedral, audiència, etc... Exemple d’aquestes ciutats son: Lima, Buenos Aires o ciutat de Mèxic.
Al segle XIX apareix la ciutat industrial. La revolució industrial va posar moltes fàbriques al costat de les ciutats que van créixer espectacularment. Les ciutats van quedar petites i van sorgir el nous i modests barris obrers. Van planificar les modernes eixamples i la ciutat es va dividir socialment, la burgesia als nous barris “eixampla”· i els obrers als antics barris i als nous barris d’obrers. Es van forjar molt les infraestructures com clavegueram, transport, tramvies etc...
Al segle XX el creixement urbà va crear una gran diversificació del mapa urbà: zones de negocis, polígons industrials, ciutats dormitori, el transport públic i l’automòbil van facilitar la expansió urbana, unes ciutats properes a altres s’unien produint conurbacions.
2.
La diferència entre àrea metropolitana, conurbació i megàpolis es que el àrea metropolitana es la unió de una ciutat amb els pobles del voltant, el nucli principal es la ciutat central, un exemple seria Barcelona i el seu entorn o àrea metropolitana l’Hospitalet, Cornellà, Sant Cugat, Santa Coloma, Sant Adrià etc...A diferència de conurbació que es un conjunt de ciutats que al anar creixent han acabat per unir-se un exemple seria l’àrea que va des de Salou fins a la Costa Brava600 Km i hi ha ciutats com Nova York, Washington, Boston o Filadelfia a Europa tenim la megàpolis alemanya de la conca del Rhur amb més de 16 milions d’habitans.
3.
Les característiques més destacades de una ciutat del Nord serien: La gran part de ciutats de nord son molt antigues, i tenen una configuració urbana històrica on es poden veure les diferents etapes. Trobem el centre històric que sovint es de procedència medieval i a vegades te valor monumental, estan situats els òrgans del poder: administració municipal, estatal etc...Sovint es va degradant amb l’ocupació de població de classe baixa o amb la recent arribada de la immigració que tenen pocs recursos, per contra els ajuntaments intenten invertir millorant els habitatges, afavorint el comerç de proximitat o posant alguna facultat com la de Geografia i Història al centre de Barcelona. Trobem també els Ravals que son barris que van sorgir al segles XVIII i XIX, estaven situats fora de les muralles i la població era humil, un cop enderrocades les muralles van quedar situats al costat dels barris més antics i es van anar degradant simultàniament. A més també podem trobar els Eixamples que son ampliacions amb carrers amples i ben urbanitzats, habitats pels burgesos, que procedien dels barris més antics. Un exemple seria l’eixampla de Barcelona. Així mateix els Barris perifèrics han tingut una propensió a la especialització trobem: Zones residencials amb urbanitzacions amb jardí. Barris dormitori amb infraestructures i blocs de poca qualitat i els polígons industrials on es situen les indústries i distribuïdors.
Les ciutats nord Americanes i Australianes tenen el seu origen al segle XVIII i XIX alguna com Boston te casc antic, però el centre urbà es el districte central CBD amb centres comercials oficines i gratacels. Els barris limítrofes estan situats al voltant del CBD. La població viu en grans àrees residencials amb cases unifamiliars. El cotxe es el medi de transport bàsic i les comunicacions i serveis estan ajustats aquests espais.
Les característiques més destacades de una ciutat del sud son: El gran creixement demogràfic, també es caracteritza pel gigantisme originat essencialment per la forta immigració. La falta de planificació i capital ha provocat el fenomen de grans barris improvisats amb condicions molt calamitoses exemple les faveles de Brasil,”els ranchitos” de Venezuela o a Lagos (Nigèria) que de 300000 habitans a l’any 1950 han passat a 18 milions al 2007.
La fotografia n.1 pertany a algun país del sud perquè es veuen barraques al costat dels edificis i això es un característica de les ciutats del sud.
La fotografia n.2 pertany a algun país del nord pels autobusos diria que es Londres, les avingudes i els edificis estan en bon estat.
La diferència entre les dues imatges es que a n.1 es veuen barraques a costat dels edificis símbol de pobresa i a la imatge n.2 no es veu cap signe de pobresa.
4.
La diferència entre funcions principals i dominants es: La funció principal es troba a totes les ciutats tan econòmiques com residencials. Exemple de funció principal residencial, es fonamental, els habitants viuen i dormen a la ciutat , per tan la ciutat te moltes infraestructures com sanitat, educació, comerç, lleure, comunicacions etc...
Funció principal econòmica es específica de les ciutats industrials o
No hay comentarios:
Publicar un comentario