1. Els propòsits del moviment anomenat Renaixença del segle XIX eren la difusió progressiva de la consciencia de cultura autònoma, que s’identifica amb l’ús d’idioma. Increment molt notable de la producció literària en català. Dignificació d’idioma i edificació d’una literatura nacional.
Sorgeix com a conseqüència d’una voluntat d’afirmar la personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de la cultura. Promou els instruments culturals més importants com gramàtiques i diccionaris pel que fa a la llengua, crea els seus propis mites polítics Jaume I i FelipV i literaris: els trobadors, estén la seva projecció a més de l’erudició i la lírica intentant canalitzar camps com la filosofia, la ciència, l’art o el dret.
Va aconseguir la projecció popular en part amb la restauració dels jocs Florals de Barcelona que comptaven amb el prestigi d’un reconeixement públic important. Es van reproduir en altres llocs del país i van tenir el caràcter d’òrgan suprem de la Renaixença. Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer van ser els capdavanters dels jocs florals, d’altre banda van sorgir molts autors, sovint procedents de la petita burgesia urbana.
2. El poema que es considera l’origen de la Renaixença es La Pàtria d’Aribau.
3. El lema dels Jocs Florals es Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: La Flor Naturalla Viola d’or i argent al millor poema religiós. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. Altres premis extraordinaris son la Copa Artística
4. Els jocs Florals a més de celebrar-ne a Barcelona, en un principi va ser un certamen instituït a Tolosa l’any 1323 per la Sobregaya Companyia
Desprès de celebrar-ne a Barcelona es van celebrar a la ciutat i Regne de Valencia al segle XIX, organitzat tradicionalment per lo Rat Penat, encara es la institució que els organitza tots els anys.
A partit de 1908 es van celebrar els Jocs Florals internacionals, va ser un concurs literari en esperanto, basats en el model dels Jocs Florals de Barcelona. Els va fundar Frederic Pujalà i Vallès el 1908 amb ocasió del congrés Universal d’Esperanto a Barceona.
En els anys 1936 i 1939 van ser interromputs els Jocs Florals per la guerra civil, aleshores es van fer en la clandestinitat a Barcelona i els autors catalans exiliats els van celebrar a Amèrica, i des de 1946 alternativament a Europa i Amèrica fins a l’any 1978, que desaparegudes les causes del exili es van unificar a Barcelona. Els canvis de reglament de 1981 i la nova reforma de 1992 han convertit el certamen en un simple festival de poesia.
5. Els poemes de Verdaguer que van ser premiats als Jocs Florals son L’Atlàntida al 1877.
Al 1865 guanya quatre premis, al 1866 guanya dos premis.
6. La millor obra de prosa es: Flors de Calvari on explica l’època on l’església l’abandona i viu en la misèria.
7. Les tres obres de teatre més populars i més representades d’Ângel Guimerà son: Terra baixa, Mar i cel i Maria Rosa.
8. Jacint Verdaguer va néixer l’any 1845 a Folgueroles, fill d’una família humil, va tenir 8 germans i només van sobreviure tres, cosa que el va marcar en la seva vida.
Va ingressar a l’església a l’edat de 10 anys. S’estableix a Barcelona com a capellà de la família del Marques de Comilles, va viure 17 anys per a ell els millors de la seva vida, gaudia de vida còmoda, viatjava amb la família i era molt respectat.
Als 32 any li concedeixen el premi dels Jocs Florals, es proclamat Mestre en Gai Saber. Publica el llibre Montserrat, el gran poema Canigó al any 1885 i fa un viatge a Terra Santa, quan torna degut al viatge, atura la seva producció literària i es dedica a practiques poc ortodoxes com la pràctica del exorcisme. Tenia animadversió per les pràctiques de comerç d’esclaus que practicava el Marques de Comilles, i comença a repartir els seus diners entre els pobres, a causa d’això trenca les relacions amb el Marques de Comilles, i fins i tot l’any 1895 li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d’articles al diari, en defensa pròpia. Comença el seu exili i la seva vida a la misèria. Mor a l’edat de 57 anys en una finca que li deixen a Vallvidrera, el seu enterrament va ser multitudinari.
Crec que es una persona que te una vida molt intensa, es molt orgullós i molt humil a l’hora, es també molt sensible. A mi personalment m’agrada’t molt la seva personalitat, es una persona que te una vida molt marcada per la seva època, però a l’hora fa el que ell desitja tot i que es criticat i humiliat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario