El Modernisme

1. Les principals característiques del Modernisme son la renovació, ja que son conscients d’haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural, els modernistes proposen per combatre aquesta decadència, un impuls modernitzador, una obertura indiscriminada a tot el que sigui “modern”. Tot això queda reflectit i exemplificat i teoritzat, en l’article que publica Jaume Brossa a la revista “Avenç” el 2 d’agost de 1892 i titulat “Viure del passat”. Aquest article representa el punt de partida del modernisme, i apareix una frase emblemàtica, que serà l’emblema del moment “a èpoques noves, formes d’art noves”.

Una altre característica és la necessitat d’una gramàtica únicament acceptada, element imprescindible per fer del català una llengua de cultura i creen una “normalització gramatical”.

* El modernisme sorgeix com a moviment l’any 1892 fins a la arribada del Noucentisme l’any 1906.

* Els principals escriptors d’aquest moviment son: Raimon Caselles, Alexandre Cortada, Santiago Rusinyol, Maragall, Jaume Brossa, també van seguir el moviment arquitectes com: Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Calafalch.

Els directors de la segona etapa de la revista Avenç Joaquim Casas-Carbó  i Jaume Massó i Torrents. Pompeu Fabra junt amb Casas van fer la normalització Gramatical.

* El detall que desconeixia que més m’ha cridat l’atenció es que fos en aquesta època quan es va crear “la normalització lingüistica”

2.
ECO
Joan Brossa

-Explica'm, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
-Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.

2. Parla de la saviesa de viure, de reconèixer les coses, preocupar-nos de les coses que es poden solucionar, però reconèixer que hi coses que no si pot fer res, aleshores es absurd preocupar-se s’han d’acceptar.

Dades biogràfiques de Joan Brossa i Cuervo.

Va néixer a Barcelona 19 gener 1919 i va morir 30 de desembre de 1998.Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres: literari,visual, escènic, instal·lacions, poemes, objecte, poemes corpori... És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Va perdre el pare quan era un nen i es va veure obligat a viure amb la família de la mare.

Els seus inicis literaris se situen quan el poeta tenia divuit anys i va ser cridat a lluitar al front de Lleida amb els republicans. A La guerra s’inicià la seva carrera literària, li van demanar que escrigués un text per animar als seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. Va tornar a Barcelona l’any 1941 i es va relacionar amb J.V. Foix, Joan Miró, Joan Prats,màxims representants de les avantguardes d’avanç de la guerra. Al 1948 amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Josep Therrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres van fundar  la revista avantguardista Dau al Set. L’any 1849 havia publicat el primer llibre de poemes Sonets de Caruixa i el 1951 havia estrenat les primeres peces teatrals en àmbits privats.

Aquest autor s’inscriu al moviment literari avantguardista: És la tendència de un artista a introduir elements innovadors respecte a les formes tradicionals. També s’entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió al teatre, pintura, literatura, cinema, Te en general un us pejoratiu, tot i que s’utilitza per designar moviments artístics renovadors i dogmàtics que es van produir a Espanya les primeres dècades del segle XX i son grups anomenats d’avantguarda o avantguardes.