1.
La descolonització es produir entre 1945 i 1965. Les colònies de les potències europees van iniciar un procés de independització, de les seves metròpolis, va ser una conseqüència directa de la segona guerra mundial. Les organitzacions internacionals com l’ONU i les dues grans potències, sorgides de la guerra EUA i URSS, van manifestar obertament la seva opinió contraria al colonialisme. Per altre banda la metròpoli es van haver d’enfrontar, als moviments nacionalistes que sorgien a les colònies i que reclamaven la independència.
Va començar a Àsia i al Pròxim Orient i es va estendre per Àfrica durant la dècada dels seixanta, el moviment descolonitzador.
La majoria dels nous estats van obtenir la independència mitjançant el procés negociador, amb les antigues metròpolis, que van mantenir la majoria dels seus interessos econòmics, un exemple l’Índia respecta a Anglaterra. En algunes colònies el procés va ser molt traumàtic, van haver guerres llargues i cruels, per exemple Algèria respecta a França.
La majoria dels nous estats se sentien marginats de la política internacional, i de les grans decisions econòmiques. Van manifestar el dret de decidir el seu destí i afrontar el problema més greu que tenien plantejat, la pobresa.
En aquest moment va néixer el Tercer món, una manera de designar els països amb situacions de dependència, de pobresa i de subdesenvolupament. També es van afegir països de l’America llatina que presentaven situacions similars.
A la Conferència de Bandug a l’any 1955, es van reunir 29 caps d’estats d’aquests països del Tercer mon, van acordar la defensa del dret d’autodeterminació i el respecte mutu entre els pobles. Van acordar també fer polítiques, per estimular el desenvolupament econòmic i cultural. Els problemes del Tercer món son:
* elevat creixement de la població.
* el creixement accelerat del fenomen urbà.
* la fam i les deficiències sanitàries.
*l’analfabetisme.
*la impossibilitat de controlar els propis recursos.
* la manca d’industrialització.
*el control del comerç mundial per part dels països rics.
*elevat deute extern
2.
El neocolonialisme és el control i tutela que segueixen exercint les metròpolis sobre les seves antigues colònies.
La descolonització no va suposar la independència econòmica per als països del Tercer mon. Els estats imperialistes es van encarregar d’organitzar l’economia i la política mundial, de manera que es conservés l’explotació colonial.
La globalització capitalista ha suposat també la globalització cultural, mutilant tradicions i maneres de viure autòctones.
3. Crec que sí te alguna cosa a veure, el colonialisme i la descolonització amb la immigració actual, dels països del Tercer món cap a Europa. Ja que es troben en una situació de pobresa extrema, intenten venir a qualsevol preu, per millorar la seva qualitat de vida, que per poc que la millorin, aquí estan molt millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario